martes, 14 de junio de 2016

Inagural: La biomassa i els equipaments públics

Inagural: La biomassa i els equipaments públics

Joan Vila (Alcalde d’aiguafreda)Josep Verdaguer (tècnic de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)
Josep Famadas (enginyer tècnic forestal i enginyer agrònom de J. Famadas)

Josep Verdaguer, tècnic de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, va ser qui va obrir l’acte de ponències d’aquesta edició de l’Ecofira.

J.Verdaguer va començar dient que de la biomassa, tot s’aprofita. La biomassa digué que és un recurs d’estalvi energètic important, com ho son d’altres. Mostrà l’exemple del seu habitacle:
1 placa solar tèrmica: 35% estalvi E + Estufa pellet 6KW + Parets amb suro com a aïllant tèrmic = 50% d’estalvi energètic = 19€ de factura elèctrica.

Verdaguer exposà el Peak Oil, el qual és la teoria sobre l’esgotament a llarg termini del petroli. Prediu que la producció arribarà al seu cenit i després declinarà tant ràpid com va pujar. El debat no és la teoria, si no quan es produirà el cenit. Exposà a la par les conseqüències principal que aporta el petroli: economia de guerra i canvi climàtic.

 

“Espanya és el païs amb la radiació solar mes gran de tot Europa”, digué, i reivindicà que el preu de l’electricitat produïda de forma fotovoltaica que va cap a la red és en augment, osigui que s’ha de pagar el que sobra del que es produeix. Exposà també que Espanya gasta 45.000 millons d’euros a l’any en petroli exterior, un petroli que prové d’una economia de guerra de països com Argèlila, Katar... etc; enfront a tal dada, les retallades de Catalunya des de 2010 van ser de 5.300 millons d’euros.
“Us imagineu?” va dir, subratllant les causes potencials que serien un canvi a casa nostre.

“La llar de foc genera partícules”, al 2020 no es podràn ficar llars de focs en certs espais donat la seva generació de partícules. Digué també que el molí de vent “és escandalós”.

“Hauriem de ser insumisos, insubmisos energèticament.” “Soc políticament incorrecte, per això soc tècnic.”. En total a catalunya l’energia prové sols un 3% d’energies renovables. El preu del KWh és un 87% superior al del 2002. La producció d’energia elèctrica amb fossil l’any passat va ser un 72%. “Pero tenim les eines. Des de casa nostre tenim recursos.”.  El cost del gas natural ha augmentat un 109% des del 2002; Catalunya sols consumeix un 2.8% amb renovables.


La primavera de 2012 la concentració va superar el valor simbòlic de 400ppm.



Respongué a una pregunta molt genérica vers l’escàndol energètic: “Si fico placa solar, la múlta quina seria?”.  “El govern lo que fica es sols por: la multa es de 60.000€.”
Augmenta el O2, augmenta la temperatura, i augmenta el nombre de persones. “No ens ho podem permetre.” Digué que el 60% del consum d’energia a la llar és per escalfar-nos, enfatitzant que és allà on podem reduïr mes l’energia. Molts electrodomèstics fan estalviar molts diners, reivindicà, i digué que la biomassa és en mans privades, però que no hi ha per què tindre por perquè és quelcom que va creixent: “hi ha molts especialistes, productors, instaladors. Els ciutadans som qui hem de fer el canvi”.



Segons ASEMFO:



També més llocs de treball que altres EERR i distribuïts en zones rurals.


I va passar el torn.

Començà parlant llavors Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal, propietari de J.Famadas. S.LU.
Coincidint amb altres tècnics en ecofires anteriors digué: “Avui hi ha mes bosc que mai. La humanitat ha viscut del bosc, menys els últims 50 anys. El bosc ha crescut aquest temps. Aquesta por anirà desapareixent.“

“Perquè biomassa?”:
Barato: Mitat de preu que el gasoil. “Si no ho fem es perquè som burros.”. Tots tenim gas natural, i tots paguem el mateix: hem de passar pel tubo. La biomassa dona versatilitat econòmica.
No monopoli: Competència.
Propera: La tenim aquí mateix, no al golf de persic. Km 0.
Crea llocs de trebal: (...).
                Recurs sostenible: Fixació de CO2.
                ↓↓ Risc d’incendi forestal.
Producció de biomassa foresta, perquè?:
3kg d’estella = 1L de gasoil
0.27€ ≠ 0.49€
“Si tots tallem: s’acabaran els boscos. Analitzem, mirem quant creix el bosc, quantes tones pot cremar. Llavors fem instal·lacions en funció de les necessitats.
Exemple Maresme (22.000 Ha): 1.800 k de tones + 60 k tones/any. Sols treiem 50k de tones a l’any, tal que en continuaran quedant 1’8, els quals es conserven doncs.
Dosrius: 300 tones/any per caldera de biomassa.
Tipus de biomassa:
                Estella ús tèrmic: Sense fulla.
                Estella ús elèctric: Àrbre sencer.
                Pellet: Consums <100 tn/any, difícil accés.
Tallada d’arbres: es trinxen, s’assequen i es fa biomassa. Tot el procés gasta gasoil, però el balanç és 10 vegades inferior del que seria usar petroli. Es gasta mes en tractors que en el que es produeix. Però es netegen comarrosos marginals i la petjada de CO2 es tenca.
“Tots els arbres serveixen per a fer biomassa.”
Dosrius: Pi bord i Pi pinyoner: mala qualitat. Com el bosc mediterrani, la fusta no funciona, s’acumula.  “Molta fusta que no s’usa econòmicament.”.
Per sobre: Genera un 30%-50% d’estalvi + llocs de treball.
“El mon de la biomassa funciona.” I emfatitzà que, correctament, es guanya experiència. La Diputació de Barcelona junt amb els Ajuntaments son els qui estan fent una transició, un canvi de concepte. “S’ha vist en quin punt fallava.”
Cabril, Vilsa de dalt, Dosriu, Caldes d’atrac, San Sabrià, Llinaç... tots els ajuntaments han anat ficant biomassa. Però la biomassa no es fica sols en llocs públics: granges, hivernacles, piscines en fiquen i això és oportunitat.

Finalment parlà l’alcalde d’Aiguafreda Joan Vila, President de l’AGFMP (Associació de Gestió Forestal Montseny Ponent). Amb un somriure parlà sobre la caldera que hi ha al seu poble. “Produeix menys CO2 que una casa de pagès, i de partícules en fa molt poques.”  Avanç hi havia la simbiosi de persona ~ medi natural, digué. Les accions que comporta tal caldera és la de netejar boscos, amb Km 0.
El procés consta primer de tot en la creació d’una associació forestal conjunta, sinònim d’associació de gestió forestal: 20 propietaris en Montcell, “una taqueta en el mapa”: 400 tones/any: la regeneració de bosc és de 500 t/any. Així, procedir a organitzar la neteja i la tala controlada del bosc, i la creació d’instal·lacions adequades a cada municipi.
La diputació fa un programa d’ajut pels petits ajuntaments, on “cada vegada s’’usa mes seriosament”. Ajudes supramunicipals donen la mà al projecte: tècniques (projectes i experiències), i econòmiques (elevat cost de les instal·lacións i assumpcó de responsabilitats que depassen l’àmbit municipal).
Costa molt vèncer el petroli en part pels impostos. Els diputats descansen un cop acaben el seu mandat polític en la gestió de tal mercat. Crear gestió forestal és difícil: tothom es molt gelós, “ara vindràn els ajuntaments a tocar casa meva?” Però la llenya, acaba cremant-se en el bosc tard o dora. Gràcies a la GENEROSITAT, i de secretaris interventors es va poder procedir, digué.
Tal procés requereix doncs construir instal·lacions: una planta d’assecament i estellat. Tal procés va de la mà que el preu de compra per part dels terratinents fos també generós, donat que comprar la biomassa en importació seria mes barato, però no es netejarien llavors els boscos.
En el manteniment del gas es van canviar les vàlvules actuals per electrovàlvules. L’alcalde digué, amb il·lusió, que esta “tot controlat per red” (fibra òptica), amb una instal·lació intel·ligent, informatitzada: actual.
Quatre dades:
- El cost d’explotació  = 56 % del preu final
- El cost d’estellat = 19 % del preu final
- El cost de distribució =  10% del preu final
- Fons de millora i despeses de gestió = 15% del preu final


Els resultats son d’un estalvi dun 65% aproximadament, etc etc 
(veure power), i prevenció d’incends.
“Ens estem carregant el planeta”
“Si”
“Al pas que anem ens el carregarem”
“No. Al pas que anem ens destroçarà ell a nosaltres.”


Les paraules clau: Convenciment i Generositat.